LES AVENTURES DE TINTIN 0:
LES AVENTURES DE TINTIN, REPORTER DEL "PETIT VINGTIÈME" AL PAÍS DELS SOVIETS (1930)

La publicació de Les Aventures de Tintín, reporter del "Petit Vingtième", al país dels soviets, es va iniciar el 10 de gener del 1929 al suplement per a nens del diari belga Le Vingtième Siècle.

Aquesta és la primera aventura del jove heroi, ja acompanyat des del principi pel seu gosset Milú. Publicada l'any 1930, en Tintín és enviat a Rússia com a reporter de la revista Petit Vingtième. L'acció és contínua en tota l'obra, ja que Tintín és perseguit per les forces comunistes, però al final aconsegueix tornar a Bèlgica i denunciar el règim soviètic. L'obra és en blanc i negre i té una estètica diferent als còmics posteriors, on els dibuixos seran més perfeccionistes. Hergé es deixà influenciar pel pensament anti-comunista de l'època i ho va reflectir en l'obra amb una dura crítica al comunisme amb el qual mostrava que Tintín és més aviat de "dretes".

LES AVENTURES DE TINTIN 1:
TINTIN AL CONGO (1931-1964)

En aquesta aventura, en Tintín ha de realitzar un reportatge al centre de l’Àfrica. Allí viurà perilloses aventures, ja que els seus enemics el volen matar.

En tornar el Tintín del seu viatge a Rússia, com està relatat a Tintín al país dels soviets, Hergé va rebre l’encàrrec de fer viatjar en Tintín cap el Congo, que llavors era una colònia belga. Aquest àlbum és excel•lent per veure de quina manera s' imaginaven l’Àfrica i els africans els europeus de l’època. La història es va començar a publicar el 5 de juny del 1930 a Le Petit Vingtième.

El 1946, Hergé va tornar a dibuixar totalment l’àlbum per passar-lo a color i reduir les 110 planxes que tenia a l’origen en les 62 pàgines que tindrien els àlbums a partir d’aleshores. En aquesta nova versió en color va introduir-hi moltes modificacions, suavitzant especialment una mica el caire colonialista.

LES AVENTURES DE TINTIN 2:
TINTIN A AMÈRICA (1932-1945)

Tintín viatja cap a Amèrica del Nord, on li caldrà afrontar el terrible sindicat de gàngsters de Chicago, entre els quals hi ha el molt famós Al Capone. La idea inicial d’Hergé era la de construir la seva narració al voltant del poble indi pell roja , pel qual ell sempre havia sentit una gran fascinació, però després va voler mostrar també el màxim possible d’Amèrica, els deserts i les prades, les modernes indústries i les grans ciutats. La prohibició de les begudes alcohòliques, els gàngsters, els cowboys i l’espoliació del indis pell roja, denunciant la manera com varen ser foragitats de les seves terres quan s’hi va trobar petroli.

Tintín a Amèrica es va començar a publicar el 3 de setembre del 1931 a Le Petit Vingtième, a raó de dues planxes per setmana, on s’editaria al llarg de tot un any. Igual que en el cas de Tintín al Congo, la versió en color de l’àlbum fou realitzada el 1945, sortint beneficiada pels progressos que la pràctica i l’experiència d’aquests anys li havien donat a Hergé, el qual ja havia adquirit una gran mestria i domini del llenguatge del relat visual, en el qual les imatges narren per elles mateixes, sense esperar que ho faci el text.

LES AVENTURES DE TINTIN 3:
ELS CIGARS DEL FARAÓ (1934-1955)

En Tintín va de viatge en un creuer cap a l’Extrem Orient. A bord coneix un estrany egiptòleg, en Filemó Sicló, el qual viatja per cercar la tomba del faraó egipci Kih-Oskh. En Tintín l’acompanyarà fins a la tomba, i un cop allí descobreix els misteriosos cigars que amaguen alguna cosa més que tabac. Llavors és quan és segrestat i abandonat a la mar, però es salva i desembarca a l’Aràbia. Després de passar per nombroses peripècies va a parar a l’Índia, on s’allotja a casa del Maharajà de Rawhapurtalàh. Aquí apareixeran personatges que després trobarem en altres aventures, com els inefables policies Dupond i Dupont, el malvat Rastapopoulos i el peculiar Oliveira da Figueira.

Els cigars del Faraó començaren a publicar-se a Le Petit Vingtième el 8 de desembre del 1932. Era l’època en la qual corria la noticia sobre la maledicció de la tomba de Tutankamon, que omplia moltes pàgines dels diaris sensacionalistes. Aquest tema va interessar a Hergé fins el punt de que uns anys més tard, el va tornar a plantejar en el llibre Les set boles de cristall.

LES AVENTURES DE TINTIN 4:
EL LOTUS BLAU (1936-1946)

En Tintín aquesta vegada viatjarà cap a la misteriosa Xina. A Xangai descobreix l’origen d’un poderós verí que fa embogir. Allí s’enfronta a una banda terrible de traficants d’opi així com també a uns agents japonesos que fins que el llibre s’acaba mantenen el lector en suspens.

Quan va acabar Els cigars del Faraó, Hergé ja havia anunciat a Le Petit Vingtième que en Tintín es disposava a seguir el seu viatge cap a l’Extrem Orient. Llavors va rebre una carta del Pare Gosset, capellà dels estudiants xinesos de la Universitat de Lovaina, en la qual l’aconsellava que s’informés bé sobre la Xina i la seva cultura i li va presentar el jove xinès Txang-Txong-Jen, estudiant d’art a l’Acadèmia de Belles Arts de Lovaina. De seguida varen simpatitzar i es feren grans amics. (Podem reconèixer el jove Txang en el noi xinès amic de Tintín.) Gràcies a les llargues converses amb en Txang, Hergé va poder endinsar-se en el coneixement de la cultura de la Xina, fugint dels tòpics sobre els xinesos que llavors tenien els europeus, absolutament lluny de la realitat. L’amistat amb en Txang duraria tota la vida, tant en la ficció com en la vida real.

LES AVENTURES DE TINTIN 5:
L'ORELLA ESCAPÇADA (1937-1943)

El robatori d’un fetitxe arumbaya del Museu Etnogràfic, farà que en Tintín vagi a la República de Sant Teodoro. Allí es veurà ficat en la guerra que té aquest país amb el seu veí Nuevo Rico, i es converteix en l’ajudant del general Alcázar. personatge molt controvertit, a qui tornarem a trobar més endavant en altres aventures. Tintín s’endinsa cap a la selva fins a trobar la tribu arumbaya i descobrir el misteri del fetitxe robat.

Aquesta aventura d’en Tintín es va començar a publicar a Le Petit Vingtième a la darreria del 1935, i com a volum sencer, el 1937. Va sortir en color l’any 1943. Una vegada més, en aquesta obra Hergé inclou al·lusions a l’actualitat mundial. El conflicte entre San Teodoro i Nuevo Rico per causa del petroli, està fonamentat en la sanguinària guerra del Gran Chaco, que va enfrontar el Paraguai i Bolívia cap els anys trenta, al llarg de tres anys amb més de 100.000 morts. Hergé, en aquesta obra, és gairebé fidel a la realitat. Transforma el "Gran Chaco" amb el "Gran Chapo" i canvia els noms de dues companyies petrolíferes, però tota la resta és d’una escrupulosa exactitud.

LES AVENTURES DE TINTIN 6:
L'ILLA NEGRA (1938-1943)

Aquesta vegada en Tintín se’n va cap a Escòcia seguint la pista d’uns malfactors. Descobrirà el secret que oculten els murs del castell de Ben More, a l’illa Negra, així com també el seu misteriós monstre.

L’illa Negra va anar sortint publicada a Le Petit Vingtième del 15 d’abril de 1937 al 16 de juny de 1938. A finals d’aquest mateix 1938 l’editorial Casterman, va publicar l’àlbum en blanc i negre, per primera vegada. El 1943 va sortir en color, reduint les pàgines a 62. L’any 1965, en fer-se la traducció anglesa, l’editor britànic va assenyalar a Hergé nombroses errades que contenia el volum, des del punt de vista anglès. Llavors Hergé va enviar el seu col·laborador Bob de Moor a Anglaterra amb la llista de les errades, amb l’encàrrec de rejovenir i donar autenticitat a la historieta. Així doncs L’illa Negra fou totalment tornada a dibuixar i actualitzada. És curiós observar que en l’edició de 1937 ja hi surt un televisor, que era un invent encara no divulgat, tot i que els primers assaigs daten de l’any 1923.

LES AVENTURES DE TINTIN 7:
EL CEPTRE D'OTTOKAR (1939-1947)

Quan en Tintín troba i recull una cartera oblidada en un banc públic, no es pot ni imaginar que això el portarà a viatjar fins al país de Sildàvia, situat al centre dels Balcans. Allí s’assabenta d’una conspiració que vol robar el ceptre del rei Muskar XII, sense el qual el rei no pot seguir regnant. A més, el país veí, Bordúria, té clares intencions d’envair-los. La trama està clarament influïda per l’època.

La història es va publicar a Le Petit Vingtième des del 4 d’agost de 1938 al 10 d’agost de l’any següent L’any 1947 va ser reeditada en color. Els signes que aleshores anunciaven l’esclat de la segona guerra mundial eren evidents i nombrosos. L’Alemanya de Hitler preparava la invasió d’Àustria, que va quedar annexionada, convertint-se així en una província més del tercer Reich. Veiem en El ceptre d’Ottokar com Bordúria intenta annexionar-se el regne de Sildàvia, amb l’ajut d’un tal Mussler (el nom del qual és una composició de Mussolini i Hitler). Els borduris es poden identificar com els nazis en moltíssims aspectes: els noms dels personatges, els uniformes que porten, els avions, àdhuc la seva tàctica d’infiltració a Sildàvia.

LES AVENTURES DE TINTIN 8:
EL CRANC DE LES PINCES D'OR (1941-1943)

Tot seguint la pista d’una misteriosa llauna de cranc, en Tintín cau presoner dins d’un vaixell d’una banda de malfactors traficants d’opi. Allí hi ha el malvat Allan i troba per primera vegada el capità Haddock, aleshores fet un patètic esclau per la seva addició a l’alcohol, vici que li dóna innombrables problemes, tant a ell com a en Tintín, perquè aquest intenta ajudar-lo. La desintoxicació del capità es farà efectiva al llarg de la seva forçada travessia del desert.

El 10 de maig de l’any 1940, les tropes alemanyes ocupen Bèlgica, la qual cosa va interrompre la publicació de Tintín al país de l’or negre. El desastre bèlic s’estén per tot el país. Hergé, amb la seva filla i la seva cunyada, marxa cap a París el 15 de maig i d’allí van cap a l’Auvergne, a casa d’uns amics, a l’expectativa dels fets. El 30 de juny, tornen cap a Brussel·les, i un cop allí, Hergé s’assabenta que Le Vingtième Siècle ja no existia i que, per tant, Le Petit Vingtième també havia desaparegut.

LES AVENTURES DE TINTIN 9:
L'ESTEL MISTERIÓS (1942)

Un aeròlit avança cap a la terra i molts presagien la fi del món. En Tintín va a l’observatori astronòmic on hi coneix el professor Càlix. Per sort, els presagis no s’acompleixen i només arriba a la terra un fragment del meteorit que cau a l’oceà Àrtic. En adonar-se que en aquest fragment hi ha un element desconegut, el professor Càlix organitza una expedició amb el vaixell Aurora, en la qual hi formaran part en Tintín, i el capità Haddock.

L’estel misteriós serà el primer àlbum dissenyat directament a color, i va ser publicat l’any 1942.

LES AVENTURES DE TINTIN 10:
EL SECRET DEL'UNICORN (1943)

En Tintín compra al mercat de vell la maqueta d’un galió antic, que resulta ser una rèplica del navili comandat per l’avantpassat del capità Haddock, el cavaller de Hadoke, que va lluitar contra el pirata Rackham el Roig, qui transportava al seu vaixell un gran tresor, que ha estat i segueix estant amagat durant segles.

Aquesta història es va començar a publicar a Le Soir l’11 de juny del 1942, en plena època de l’ocupació de Bèlgica pels alemanys, i fou un dels àlbums preferits d’Hergé. Per realitzar el disseny de l’Unicorni, Hergé es va basar en una documentació molt precisa de navilis del segle XVII, al Museu de la Marina, de París.

LES AVENTURES DE TINTIN 11:
EL TRESOR DE RACKHAM EL ROIG (1944)

Aquesta obra mestra del còmic, publicada l’any 1944, és la continuació d’El secret de l’Unicorni, i en ella es narra la recerca del tresor del pirata Rackham el Roig. Entra en escena el professor Silvestre Tornassol, l’entranyable científic, inventor savi i despistat, a qui tornarem a trobar en les aventures que seguiran d’en Tintín, de qui es farà un bon amic.

LES AVENTURES DE TINTIN 12:
LES SET BOLES DE CRISTALL (1946)

Després de dos anys d’absència, durant els quals l’expedició etnogràfica Sanders- Hardmuth, ha viatjat pel Perú i Bolívia, retorna a Europa després del descobriment de diverses tombes inques. N’han portat la mòmia de l’inca Rascar Capac, també anomenat "el qui desencadena foc del cel", que anava enjoiat amb peces d’or massís.

Al cap de poc temps, comencen a caure els participants de l’expedició, un per un, i sempre que això succeeix, es troben al costat, uns fragments d’una bola de cristall.

LES AVENTURES DE TINTIN 13:
EL TEMPLE DEL SOL (1949)

En Tintín i el capità Haddocck, acompanyats per l’inseparable Milú han viatjat fins el Perú a la recerca del professor Tornassol, que ha estat segrestat per haver-se atrevit a posar-se la polsera de la mòmia de l’inca Rascar Capac. En Tintín descobreix que el professor està pres al vaixell de càrrega Pachamac, però no aconsegueix alliberar-lo. Les pistes que van trobant els portaran a fer un llarg viatge, acompanyats d’en Zorrino, un noi indi, a través de les muntanyes dels Andes i la selva cap a un temple inca secret.

LES AVENTURES DE TINTIN 14:
TINTÍN AL PAÍS DE L'OR NEGRE (1950)

Aquesta aventura d’en Tintín tracta dela guerra entre les grans companyies petrolieres. Tot comença quanla gasolina adulterada envaeix el mercat. En Tintín viatja capel país de Khemed, en el qual hi ha una lluita de poders, que enfrontal’emir Ben Kalish Ezab contra Bab El Ehr, cadascun d’ells finançat per una companyia de petroli diferent. Entra a l’escenael terrible Abdalah, fill de l’emir. Hergé va inspirar-seper aquesta figura amb una fotografia del rei Faisal II, quan era un infant.Aquest àlbum ha passat per nombroses versions abans de trobar laseva forma definitiva.

Va començar a aparèixer el 25 de setembre del 1939 a Le Petit Vingtième, després d’El ceptre d´Ottokar, però va esclatar la guerra. El 9 de maig de 1940 les tropes alemanyes entren a Brussel·les i la publicació de Le Petit Vingtième es va interrompre acabant-se així la de Tintín al país de l’or negre. La història s’atura a la pàgina actual 26 de l’àlbum, que no serà continuada fins sis anys més tard en la revista Tintín.

LES AVENTURES DE TINTIN 15:
OBJECTIU: LA LLUNA (1953)

Aquesta obra va començar a publicar-se al setmanari Tintín, a partir del 30 de març de l’any 1950, dinou anys abans de l’arribada de l’home a la lluna. No es tracta d’una obra de ciència-ficció, sinó d’una anticipació tan precisa com li fou possible a l’autor. Hergé va entrar en contacte amb el doctor Bernard Heuvelmans, que havia escrit el llibre L’homme parmi les étoiles (L’home entre les estrelles), que era un especialista en el tema i que va col·laborar amb l’equip.

Es va realitzar una maqueta extraordinària del coet, que fou sotmesa a l’aprovació de l’autor del llibre L’astronàutica, doctor Anamolf. Aquesta maqueta era completament desmuntable, la qual cosa li permetia al jove Bob de Moor, responsable principal dels decorats, saber exactament a quin lloc de la nau espacial es trobaven els personatges de la història.

LES AVENTURES DE TINTIN 16:
HEM CAMINAT DAMUNT LA LLUNA (1954)

Aquesta segona part de l’aventura d’en Tintín a la lluna fou publicada el 1954. Com vàrem fer en la primera part Objectiu: la lluna, no explicarem tampoc l’argument d’aquesta obra perquè no perdin el plaer de la lectura directa d’aquests àlbums.

LES AVENTURES DE TINTIN 17:
L'AFER TORNASSOL (1956)

Aquesta és una obra mestra del còmic. Des de bon començament, els fets s’encadenen en un ritme trepidant: se sent l’esclat d’una explosió, esclata una tempesta, hi ha objectes que es fan a trossos, hi ha un tall de corrent i en Serafí Llantió apareix a la sèrie per primera vegada. Al llarg de tota la història no hi haurà pràcticament ni un punt mort. L’Hergé va voler fer els decorats el més precís possible. La història, que transcorre la major part a Suïssa, reflecteix també la guerra freda que en aquell temps tenia lloc entre els dos blocs estatals, representats en la rivalitat entre Bordúria i Sildàvia. L’Afer Tornassol fou publicat el 1956.

LES AVENTURES DE TINTIN 18:
STOC DE COC (1958)

El tràfic d’esclaus i d’armes són l’eix de l’argument d’aquesta aventura en la qual, com gairebé sempre, en Tintín i el capità Haddock s’hi veuen involucrats per una sèrie de casualitats. Aquest àlbum és una mena de continuació de Tintín al país de l’or negre, i hi ressorgeixen un gran nombre de personatges que havien sortit en episodis anteriors. L’Emir Ben Kalishn Ezab, amb grans dificultats al seu país, envia al seu fillet, el terrible Abdallah, cap a Moulinsart. Tintín i el capità fugen de les seves bretolades, deixant-lo en mans del sofert Nèstor i s’en van cap a Khemed, per tractar d’ajudar l’Emir.

LES AVENTURES DE TINTIN 19:
TINTIN AL TIBET (1960)

Després de llegir als diaris la notícia d’un accident aeri a l’Himàlaia, Tintín té un somni en el qual el seu jove amic Tchang està ferit i mig enterrat a la neu i li demana ajut. A l’endemà s’assabenta pel diari que Tchang viatjava en l’avió sinistrat i que no s’han trobat supervivents. Però en Tintín té la certesa que el seu amic és viu i se’n va cap a Katmandú, amb l’objectiu d’organitzar una expedició de rescat.

Aquesta obra coincideix amb una època de grans turbulències en la vida d’Hergé, i la seva creació va constituir per a ell una veritable teràpia, que el va ajudar a tirar endavant. Segons ens explica el mateix Hergé, per aquella època, travessava una autèntica crisi vital: sofria somnis i malsons gairebé sempre blancs, nevats, que es repetien una i altra vegada, fins el punt que l’autor va haver d’anar a un psiquiatre, el qual va aconsellar-li que deixés aquell treball que no era capaç d’acabar. Per sort, l’Hergé no ho va fer. Aquí veiem Tintín en la seva versió més humana, molt preocupat pel seu amic desaparegut i que emprèn un llarg i perillós viatge seguint un somni en el qual l’ha vist amb vida. En aquesta obra, Hergé dóna curs a la seva fascinació per l’Orient i per els fenòmens paranormals, somnis premonitoris, telepaties, levitació, etc.

LES AVENTURES DE TINTIN 20:
LES JOIES DE LA CASTAFIORE (1963)
La diva Castafiore anuncia la seva arribada a Moulinsart i el capità Haddock vol fugir d’allí i anar-se’n de viatge, però en baixar l’escala, ensopega amb un graó espatllat, que encara no han vingut a arreglar, i cau trencant-se els lligaments de la cama. Llavors comença a circular el rumor que hi ha una relació sentimental entre la cantant i el vell “llop de mar” i comencen a arribar paparazzis. I les joies de la diva desapareixen...

En aquest àlbum no hi ha viatges ni grans aventures, i aquí veurem la gràcia que té l’Hergé per fer interessant la intriga. Tota l’acció passa a Moulinsart, dins el castell, pels seus jardins i voltants. Segons el mateix Hergé ens explica: “En començar aquest àlbum, la meva intenció també era la de simplificar les coses, la d’entrenar-me a narrar, aquesta vegada, una història en la qual no passés res, sense haver de recórrer a l’exotisme (excepte el fet dels "gitanos", però aquest és un exotisme a domicili!) Simplement, volia veure si era capaç de mantenir el lector en suspens fins a la fi de la història”.

LES AVENTURES DE TINTIN 21:
VOL 714 A SYDNEY (1968)

Aquest àlbum marca el retorn a l’aventura. Va començar a sortir al setmanari Tintín, el setembre del 1966, quatre anys després d’acabar-se Les joies de la Castafiore. Aquí retrobarem en Rastatopoulos, qui crèiem que s’havia ofegat al final de Stock de coc, i al seu amic Allan. Sorgeix una nova figura: el molt riquíssim Laszlo Carreidas, l’home que mai no riu. Aquest home és un milionari, propietari d’avions i companyies petrolieres, i de la beguda Sani-Cola. Aquest personatge fou inspirat per Marcel Dassault. És un tipus paradoxal: pertany als bons, però sota l’efecte del sèrum de la veritat, apareix com un ésser sense massa escrúpols a l’hora d’amassar la seva fortuna. Cap al final de la història, trobarem a Mike Ezdaditoff, personatge inspirat en Jacques Berger, autor del llibre Le Matin des Magiciens i animador de la revista Planète. Aquí veiem la fascinació que sentia l’Hergé pels fenòmens paranormals i extraterrestres.

LES AVENTURES DE TINTIN 22:
TINTÍN I EL LLAC DELS TAURONS

Aquest àlbum està basat en la pel·lícula de dibuixos animats de Raymond Leblanc. El guió fou escrit per Greg, i l’adaptació dels dibuixos i dels diàlegs del film fou realitzada pels estudis Hergé.

LES AVENTURES DE TINTIN 23:
TINTÍN I ELS "PÍCAROS" (1976)

Als aficionats a les aventures d’en Tintín els calgué esperar vuit anys després de llegir Vol 714 a Sidney , per poder seguir llegint-les a Tintín i els "Pícaros", que començà a aparèixer l’any 1976. Hergé ara només treballava per gust i no tenia cap pressa de fer-ho. La idea per al llibre va tardar a prendre forma. Ell tenia clar l’entorn: Amèrica del Sud. Per a la història va inspirar-se una mica en l’assumpte de Regis Debré i els Tupamaros. Però aquests fets només són el marc de l’aventura. Tornem a anar a la imaginària república de Sant Teodoro (vegeu L’orella escapçada) en la qual dos generals aspirants a dictadors es fan una guerra contínua per aconseguir el poder. Retrobem l’inefable general Alcázar (vegeu L’orella escapçada, Les set boles de cristall). També al coronel Spönz (L’afer Tornasol), ara sota el nom d’Esponja i que ha estat enviat per Bordúria per tal de donar suport al general Tapioca i a l’explorador Ridgewell (vegeu L’orella escapçada). En Serafí Llautó, també volta per aquí amb la seva aclaparadora personalitat, president el grup dels Reis de la Saragata, hi trobarem també "l’encisadora" esposa d’en Tapioca: la terrible Peggy.

LES AVENTURES DE TINTIN 24:
TINTÍN I L'ART ALFA (1986)

Aquesta és l'última obra d'Hergé, publicada el 1986, que tot i no estar acabada ens serveix per a veure el procés de creació d'un còmic. Fou desig del propi Hergé que ningú continués la seva obra, i per tant, la història no l'acabarà ningú, sinó que queda a mans del lector imaginar-se el seu propi final.

El capità compra una obra de Ramó Nash, el creador de l'art-alfa. Poc després apareix assassinat el propietari de la galeria d'art. En Tintín comença a investigar i descobreix una relació entre una secta i uns traficants d'obres d'art. Però en Tintín és capturat, i l'últim que s'observa es com se l'enduen per convertir-lo en una estàtua abstracta...