Els segells
Al col·legi, la “senyu” ens va fer construir una col·lecció de segells. I dic construir perquè ens havíem de fer l’àlbum nosaltres mateixos amb cartolina, paper de seda, enquadernadors de dues potes… i, finalment, posar-hi segells. Llavors, els enganxàvem amb cola, perquè només utilitzàvem segells usats.
Aquesta manualitat a l’escola (devia ser cap a l’any 1974 o així) va ser la meva empenta cap a l’iniciació en la filatèlia, el col·leccionisme de segells. Potser al principi era més semblant a una col·lecció de cromos, però amb el temps també esdevingué una eina d’aprenentatge: una manera de veure la cultura i la història d’un país des d’una altra perspectiva.
De seguida t’adones que la millor manera de col·leccionar segells, encara que siguin usats, no és enganxar-los amb cola a l’àlbum. Així és com apareix el primer àlbum de tires transparents. Els primers segells eren usats i els buscaves per tot arreu: del correu que arribava a casa (cartes, postals), la família —que ja coneixia el meu interès pels segells— sempre en guardava uns quants per quan ens vèiem.
Amb els anys, vas aprofundint-hi i comences la col·lecció seriosa de segells nous, compres algun catàleg i deixes de passar per l’estanc a comprar segells. Vols segells més antics que ja no estan en curs i per tant has d’anar a alguna filatèlia o bé algun diumenge a la plaça Reial, al Mercat de Numismàtica i Filatèlia.
La meva mare va començar a treballar a Correus i, en aquest moment, tenia tota la informació relacionada amb les noves emissions de segells rabiosament actualitzada; fins i tot tenia els tríptics promocionals (que vaig arribar a col·leccionar) de cada nova emissió de segells de curs legal.
Per altra banda, la meva àvia feia temps que comprava cada any tants exemplars de cada nova emissió com nets tenia, amb la idea de fer una “inversió”. Els nets van anar augmentant, així que la gestió dels segells de la meva àvia també es va anar complicant. La meva mare era qui li portava els segells —ja érem onze nets— i jo m’encarregava de muntar-los als àlbums de tires transparents. Com que tot això cada any es feia més feixuc, per Nadal l’àvia ja ens regalava directament els segells de cada any. Només ens havíem de preocupar d’adquirir les darreres emissions del desembre.
Amb el temps, vols millorar la teva col·lecció, no només en el contingut sinó també en la forma, i la trasllades a àlbums impresos: aquells que ja indiquen en cada full quins segells hi han d’anar i on s’han de col·locar. La col·lecció esdevé un sistema delicat, valuós i artístic. Fins que un dia decideixes dir prou.
Cada any, Correus ha anat ampliant el concepte de filatèlia: ja no son només segells. Primer amb els “aerogrames” i les “targetes postals”; després, les “hojitas bloque”, els “sobres del primer dia”, els “tríptics”…
Òbviament, tot això implicava un encariment excessiu de la col·lecció, i l’any 2000 vaig decidir deixar de fer-la. A partir d’aquí, només vaig fer esforços per completar la col·lecció de segells fins l’any 1965, l’any del meu naixement.